Converses amb Raimon Panikkar | Editorial Proa | El Bloc de l'editor: Entrada [Edicions Proa]

Converses amb Raimon Panikkar

30 | 08 | 2010

1 comentaris

Mes...

Vaig descobrir la figura immensa i complexa de Raimon Panikkar llegint Primer testamento, del seu germà Salvador, on li dedica unes quantes pàgines més àcides que dolces --tot i la fascinació mútua, els dos germans tenien discrepàncies importants--. Quan, anys després, vaig endinsar-me en la lectura de La nova innocència, em va sobtar l’escriptura d’en Raimon, tan densa i tan preocupada per l’exactitud etimològica, lluny de la seducció i la improvisació de les seves conferències i lluny també de la vivacitat lleugera de la prosa del seu germà. Si algú li preguntava per la diferència entre el Raimon escriptor i el Raimon orador, ell ho tenia clar: “Quan vull dir una cosa, la dic en un llibre, no en converses. Les converses són com flaixos i es presten a la banalització”. Per això en Raimon no volia que es publiquessin transcripcions de les seves conferències i intervencions radiofòniques. I per això té un gran valor que Antoni Bassas el convencés --després d’insistir-hli durant anys-- de publicar El Matí amb Raimon Panikkar, un recull de les millors converses entre el periodista i el filòsof, on l’espontaneïtat genera frases impagables com: “L’home no és una bicicleta, que quan para cau. L’home té dos peus i pot estar tranquil”. Ara seria interessant que TV3 emetés de nou el programa inaugural d’Un tomb per la vida que li va dedicar Joaquim M. Puyal.