DOS MITES: UN AVALL I UN ALTRE AMUNT | Editorial Proa | El Bloc de l'editor: Entrada [Edicions Proa]

DOS MITES: UN AVALL I UN ALTRE AMUNT

29 | 01 | 2009

4 comentaris

Mes...

L’1 de gener de 1959, els guerrillers cubans de Sierra Maestra, van entrar a l’Havana -conjugant ètica i estètica, ideals i barbes- per tal de foragitar-ne un dictador tan caduc i corrupte com Fulgencio Batista. Aquell gener de fa cinquanta anys van quedar fixades algunes de les icones més populars del segle XX, Fidel Castro i el Che Guevara que, al costat d’altres líders de la mateixa guerrilla -Raúl Castro o Camilo Cienfuegos- van donar corda a l’aventura de la Revolució Cubana. Potser va ser el primer del conjunt de canvis de la dècada daurada dels anys seixanta del segle passat, quan semblava, per dir-ho com el poeta, que tot estava per fer i tot era possible.
L’any 1959, mossèn Josep Dalmau tenia trenta-tres anys –els mateixos que Fidel Castro, atès que tots són nascuts el 1926– i ja començava a empipar la jerarquia eclesiàstica catalana i espanyola: un capellà rebel, un sacerdot lliure i un dels religiosos que, amb més vigor, defensava el nou esperit obert de la fabulosa dècada dels seixanta. Encara no havia escrit els famosos Contrapunts al “Camí” de l´Opus Dei, però ja representava, potser millor que ningú des d’una perspectiva popular, l’esperit ecumènic, l’esforç de fer de gresol de diferents ideologies i una de les ànimes del diàleg cristianomarxista.
Al cap de cinquanta anys, tant el món religiós com l’actitud revolucionària comunista continuen arrossegant-se per sobreviure, i han perdut el pes, el poder i la influència que van tenir fins als anys vuitanta. Fa una colla d’anys que Fidel Castro es troba en caiguda lliure... el Comandante revolucionari, mite de la meva generació, reconvertit en dictador d’opereta. En canvi, mossèn Dalmau encara mossega i provoca urticària a la jerarquia eclesial catalana. A Proa, acabem de publicar el primer volum de les seves memòries, Un capellà rebel, un sacerdot lliure.
Mites amunt, mites avall. Em sento proper a la coherència de mossèn Dalmau i cada vegada més allunyat de l’ombra de Fidel. Qui sap si no són incoherències personals perquè, quaranta anys enrere, també un servidor cantava allò de «Fidel, Fidel, al que asome la cabeza duro con él». Per això el meu desencís és tan gran com el de Teresa Amat a qui, a Proa, acabem de publicar un llibre sobre Fidel Castro: Castracions, un títol absolutament clar i contundent. Un dels escassos llibres crítics, potser l’únic, sobre el regnat de Fidel Castro, el mite de peus de fang. Bingo!!

ISIDOR CÒNSUL