ELS 80 anys D’ “A TOT VENT”: 1928-2008 | Editorial Proa | El Bloc de l'editor: Entrada [Edicions Proa]

ELS 80 anys D’ “A TOT VENT”: 1928-2008

25 | 03 | 2008

1 comentaris

Mes...

        ELS 80 anys D’ “A TOT VENT”: 1928-2008

                                        -I-
                         UNA MICA D’HISTÒRIA

El mes d’abril del 2008, la col·lecció “A tot vent”, d’Edicions Proa, farà vuitanta anys. Va néixer a Badalona, el 1928, per iniciativa dels socis Marcel·lí Antich (1895-1968) i Josep Queralt (1896-1965), dos homes de cultura amb vocació pedagògica i catalanista. Col·laboraven en l’organització d’una biblioteca i unes conferències de suport educatiu per a joves treballadors i s’adonaren que no hi havia traduccions catalanes dels autors més importants de la literatura europea contemporània. És així que els va néixer la idea de crear una editorial – Proa- i una col·lecció –“A tot vent” - que provés d’esmenar-ho.

De manera paral·lela a la història de Catalunya, la col·lecció “A tot vent” ha passat, tot al llarg d’aquests 80 anys, per etapes d’eufòria i optimisme i unes altres més magres i difícils.

A grans trets es pot parlar de quatre grans moments, el primer dels quals seria l’engrescament inicial, quan “A tot vent”, dirigida per Joan Puig i Ferreter va endegar amb l’energia que testimonien els noranta-dos títols publicats entre 1928 i 1938, amb la millor literatura contemporània (Tolstoi, Dostoievski, Lamartine, Balzac, Turguénev, Dickens, Thomas Hardy, Zola, Proust, Sthendal, Txékhov, Daudet, Maupassant ...), i els narradors catalans que llavors començaven.
 

S’acostaven, però, anys difícils i, el gener de 1939, mentre les tropes del general Franco entraven a Barcelona, Edicions Proa, la col·lecció “A tot vent” i els dos editors van haver d’exiliar-se. Antich es va instal·lar a Amèrica Llatina, però Josep Queralt, després de passar pels camps de concentració de Sant Cebrià i Argelers, es va establir a Perpinyà, animat a continuar les seves tasques editorials. Aquí comença l’etapa més difícil de la col·lecció “A tot vent”: editar des de Perpinyà, fer mans i mànegues per aconseguir una certa continuïtat i que la col·lecció arribés, si més no, fins al número 100. La conjuntura era molt difícil i, el problema cabdal, l’absència de mercat. Tossut i tenaç, Queralt va crear un patronat i va endegar, sense gaire èxit, un pla de subscripcions a la col·lecció entre els catalans de l’exili. L’estratègia només va funcionar a mitges, tot i això, amb diners rebuts i el suport d’alguns mecenes, es va aconseguir publicar fins al número 99 de la col·lecció, amb obres de Josep Carner, Domènec Guansé, R.L Stevenson, George Sand, Joan Garrabou i John Steinbeck, a més de publicar, entre 1952 i 1963, onze de les dotze novel·les del cicle El pelegrí apassionat, de Joan Puig i Ferreter.

La tercera etapa de la col·lecció “A tot vent” s’inicia, l’any 1963, amb el retorn de l’exili, per començar d’una llarga i profitosa singladura editorial que ha arribat fins ara mateix, per bé que en tres entorns editorials diferents. Edicions Proa i “A tot vent” van tornar a Barcelona quan Josep Queralt va donar permís al mecenes Joan B. Cendrós, responsable d’Edicions Aymà S.A, per publicar els números 101, 102 i 103 de la col·lecció amb segell de Proa i patrocini d’Aymà. L’any següent, la mort de Queralt va accelerar-ne el retorn. L’etapa Cendrós va durar fins a l’any 1983, i “A tot vent” va continuar la seva trajectòria, ara amb Joan Oliver de director literari, i el mecenatge de Joan B. Cendrós, un home d’empresa que va intervenir de manera activa i profitosa en el món de la cultura catalana dels anys seixanta i setanta, i considerava que Aymà era una empresa editorial concebuda en termes de servei a la cultura del país. Sigui com sigui, entre 1964 i 1983, “A tot vent” va arribar al número 200 de la col·lecció, per bé que, en aquest còmput, hi entren, amb nova numeració, reedicions de títols publicats abans del 1938. La col·lecció va continuar equilibrant els narradors catalans i una nòmina de traduccions amb obres de Camus, Mauriac, Dos Passos, Sartre, Kafka, Hemingway, Faulkner, Malraux, Wolf, Conrad i Musil, entre altres.

L’any 1983, a causa d’una agra polèmica amb Joan Oliver, J.B. Cendrós, que també era patró de la Fundació Enciclopèdia Catalana, va proposar traspassar el fons català d’Aymà a Enciclopèdia Catalana i va començar així la quarta etapa de la col·lecció “A tot vent”. De 1983 al desembre del 2006, Edicions Proa va esdevenir l’editorial literària del grup Enciclopèdia Catalana i, tot i ser comandada per quatre directors literaris successius, va tenir l’encert d’establir una estricta continuïtat, sobretot pel que fa a la col·lecció “A tot vent”, amb un doble objectiu: que els successius presents de la col·lecció respectessin la noblesa del seu passat i que “A tot vent” continués com una marca de referència dins del panorama de la narrativa catalana contemporània. En termes concrets, l’activitat dels anys dins d’Enciclopèdia Catalana dóna com a dada objectiva que, el desembre del 2006, “A tot vent” arribava al número 447, combinant com sempre havia estat habitual, els noms de més relleu de la literatura catalana contemporània amb les obres dels grans autors dels darrers segles (Goethe, Joyce, Mann, Capote, Bassani, Nabokov, Céline, Canetti, Jüngger, Auster, Saramago, Cheever, Lobo Antunes o Kadaré), amb la torna d’una bateria de clàssics indiscutibles com La Ilíada, Les mil i una nits, els Assaigs de Montaigne, la Divina Comèdia o L’Alcorà.
Com una continuïtat d’aquest mateix procés, el gener del 2007, la col·lecció “A tot vent” i Edicions Proa van iniciar una nova etapa incorporant-se al nou Grup 62, una nova empresa que té el repte de consolidar un model de gran grup en la història de l’edició catalana, sota la tutela dels en són propietaris i n’han potenciat la unió: Planeta i Enciclopèdia Catalana. La col·lecció “A tot vent” hi continua amb la voluntat de ser fidel a la pròpia història, i la conjuntura ha volgut que sigui dins d’aquest nou Grup 62 que la col·lecció “A tot vent” bufi, aquest any 2008, les espelmes del seu vuitantè aniversari.

                                                -II-
                UNA SELECTA D’”A TOT VENT”: 80 SÓN 80

Si d’alguna cosa sembla no haver-hi cap dubte és del catàleg excepcional que “A tot vent” té al seu darrere, un catàleg de qualitat i de gairebé cinc-cents títols. A l’hora de començar a posar èmfasi en la celebració dels vuitanta anys de la col·lecció, em va semblar oportú fer una mena de selecta d’”A tot vent”, triant vuitanta títols, cadascun com si fos una espelma del pastís d’aniversari dels vuitanta anys. Triar-los, posar-los al mercat i oferir-los al públic lector en una operació que endegarem durant el mes de maig i que s’hauria de perllongar fins a finals del 2008. Es tractava, doncs, d’anar al moll de l’ós del catàleg, buscar l’essència i l’esperit de la col·lecció i arribar al cor mateix de l’”A tot vent”. Ara bé, com es fa una tria d’aquesta mena? Quins són els títols i els autors fonamentals? Hi hauria, realment, vuitanta títols, o autors, indiscutibles? Calia deixar-se endur només pel gust personal o posar-hi una mica de sentit comú perquè la tria fos el més representativa possible? L’havia de fer sol, la tria, o buscava un senedrí de notables? O potser n’hi havia prou amb l’ajut, sempre ponderat dels meus col·laboradors habituals?
Moltes preguntes i, sobretot, hores de donar-hi tombs, d’analitzar a fons el catàleg i buscar la mena de desllorigador que fos més precís. Em va semblar trobar-ho durant les festes del passat Nadal, en adonar-me, primer, que sí que hi havia vuitanta títols fonamentals; segon, que s’hi podien incorporar sense problemes els millors narradors catalans dels segles XIX i XX que eren a la col·lecció, i tercer, que era fàcil construir una història de la literatura universal, a partir d’aquests vuitanta títols, de la Ilíada fins al segle XXI. I és així que s’ha fet la llista, gairebé sola, d’Homer a Amin Malouf, amb Dante i Montaigne, Voltaire i Goethe, Balzac i Dickens, Austen i les Brontë, Sthendal i Dostoievski, Flaubert i Tolstoi, Mann i Musil, Joyce i Kafka, Faulkner i Nabòkov, Capote i Bernhard, Durrell i Cheever, Bassani i Pasolini, al costat de la millor narrativa catalana del segle XX: Vayreda i Sagarra, Villalonga i Arbó, Palau i Fabre i Sarsanedas, Teixidor i Porcel, Mira i Cabre, Coca i Riera.
Fa anys, quan feia de professor, acostumava a passar als meus alumnes un article de Gabriel García-Márquez on defensava que ell es veia en cor de donar un curs de literatura universal en només una tarda. La història de la literatura universal, defensava a l’article, és només una llista d’autors i d’obres fonamentals, que tampoc no són gaires, reblava. Ell n’hi posava força menys de vuitanta, bàsicament perquè no havia de fer forner ni cap pastís d’aniversari. Però m’ha servit de molt, el criteri d’aquell article de García Márquez, i tinc l’esperança, i el convenciment, que la llista d’aquests vuitanta títols són una bona proposta d’un curs de literatura universal.
Isidor Cònsul