Frankfurt, punt de partida | Editorial Proa | El Bloc de l'editor: Entrada [Edicions Proa]

Frankfurt, punt de partida

17 | 10 | 2007

comenta'l

Mes...

Tots hem tornat contents, escriptors i editors, de la Fira del Llibre de Frankfurt. Per uns dies, la ciutat alemanya ha estat el marc d’una anhelada normalitat, un triomf sense precedents de la cultura catalana i la demostració fefaent que el talent artístic no depèn de la demografia: brilla, quan n’hi ha, però llueix encara més si el marc i la llum li són propicis. Feia més de vint anys, exactament des de 1985, que a Catalunya tothom sabia que Pedra de tartera era una joia literària, una petita gran novel·la que no havia tingut l’oportunitat de lluir fora de casa. Però així que li han posat l’aparador que demanava ha captivat, com era de preveure, els lectors alemanys.

A Proa tenim motius per estar contents, sobretot perquè els poderosos focus de Frankfurt, la Fira del Llibre més important del món, han il·luminat un altre escriptor català de talent, Jaume Cabré. I ho han fet amb tanta intensitat que Les veus del Pamano (traduïda a l’alemany amb el títol Die stimmen des flusses), s’ha convertit en la novel·la d’aquesta fira del 2007, com afirmava, entusiasmat, Joschka Fischer, ex-ministre de cultura i un lector de reconegut prestigi. Els vents han estat favorables i Les veus del Pamano han endegat una cursa internacional que tots intuïm que serà important. Només cal fer un cop d’ull a la llista de les traduccions: als prestatges de Frankfurt van coincidir, amb la mateixa foto de coberta, l’edició alemanya, la neerlandesa i la italiana; el mes de novembre sortirà la francesa i es preveu que, el 2008, apareguin les versions de la novel·la en grec, en hebreu i en noruec. Les traduccions a l’hongarès i al castellà ja fa mesos que són al mercat i, durant els dies de la fira, rere l’èxit de la traducció alemanya (20.000 exemplars venuts en pocs dies), vam començar a negociar la venda dels drets a altres llengües.

Tanmateix, Les veus del Pamano i Jaume Cabré no són els únics motius de satisfacció de Proa, aquesta tardor. A Frankfurt també s’hi va presentar la traducció alemanya de L’estiu de l’anglès, de Carme Riera, una altra joia literària de petit format; la traducció castellana de Purgatori, de Joan F. Mira, i dues traduccions de poesia -una àmplia antologia de l’obra de Joan Margarit i El tren de Bagdad, de Manuel Forcano. Per problemes tècnics i de darrera hora no va arribar la versió alemanya d’un clàssic indiscutible del nostre segle XX, Vida privada, de Josep M de Sagarra, que serà, però, a les llibreries alemanyes, el proper mes de novembre. Per tot plegat, tinc el convenciment que, per a la literatura catalana, la darrera edició de la Fira de Frankfurt s’ha convertit en punt de sortida, més que no pas port d’arribada: la pista d’on començaran a enlairar-se els primers espases de la literatura catalana cap a la seva projecció internacional.

Tot això passava a Frankfurt, però de terres franceses també ha arribat una bona notícia: la traducció de la novel·la d’Emili Rosales, La ciutat invisible, és finalista i, per tant, candidata, al premi Medicis, un dels més prestigiosos a França. Finalment, a casa nostra, la bella i intensa novel·la de Neus Canyelles, L’alè del búfal a l’hivern, és una de les cinc finalistes del Premi Llibreter 2007. La gent de Proa, doncs, tenim motius per sentir-nos orgullosos i és en aquest sentit que em plau, en nom de tot l’equip editorial, felicitar cordialment els autors traduïts i desitjar que arribin a bon port els que opten a dos premis de tant prestigi com el Medicis, a França, i el Llibreter, a Catalunya.

Isidor Cònsul
Editor de Proa