Ja ho deien els grecs | Editorial Proa | El Bloc de l'editor: Entrada [Edicions Proa]

Ja ho deien els grecs

14 | 04 | 2011

5 comentaris

Mes...

Cal llegir els clàssics. Són inexhauribles, deixen petja i en cada lectura s’enriqueixen. Aquests tòpics tan pertinents em venien al cap rellegint l’últim llibre de poemes de Pere Rovira, aquest clàssic de riallada sonora i mirada aguda de caçador.

Així com l’electricitat il·lumina i escalfa gràcies a una resistència, els poemes d’aquest llibre d’alt voltatge ho fan gràcies al metre i la rima, un recurs que Pere Rovira ha utilitzat aquí com a brida i esperó.

Llegiu sisplau el poema que tanca el llibre:

¿Què donaries més per un amor de vell,
per un amor que ja s’escapa de la pell?
¿Què més em pots donar, si no has deixat marcir
les teves flors del bé, si ets bona com el vi?

Per negar la ruïna, els dolors, la ceguera,
lliguem les nostres boques amb nusos de foguera
i amb les puntes dels dits deslliguem el desmai;
el plaer és una llengua que no ens ha mentit mai,
els llavis secs i freds només hi estan per fora,
la sang i el pensament encara ens van alhora,
el desig s’alimenta del que la força perd.

I si una mala nit em sents els cos inert
(és un rellotge antic, de vegades s’avança,
o s’atura i fa el mort), aviva l’esperança:
el meu amor no entén la paraula morir;
per estimar-te sempre, no em necessita a mi.

I, com que estem als volts de la festa de Sant Jordi, llegiu el tercet final de “Primera rosa”:

i amb un naixent perfum de dona que es despulla
i una delicadesa de boca que no gosa,
ja està oberta la carn de la primera rosa.

Contra la mort, que és una altra manera de dir “a favor de l’amor” és un llibre destinat a perdurar, si més no, en la memòria del lector. Com els clàssics. Com Baudelaire i Charlie Parker.