L’eriçó i la guineu | Editorial Proa | El Bloc de l'editor: Entrada [Edicions Proa]

L’eriçó i la guineu

15 | 09 | 2011

1 comentaris

Mes...

Isaiah Berlin va assajar una divisió entre dues menes de personalitats artístiques, l’eriçó i la guineu, a partir de la frase del poeta Arquíloc : «La guineu sap moltes coses, però l’eriçó en sap una d’important». Segons Berlin, els creadors i els pensadors –i les persones en general– es divideixen entre els que tenen una visió central unitària al voltant de la qual tot pren un sentit coherent, i els que persegueixen moltes finalitats diverses, tot sovint sense cap relació entre elles o fins i tot contradictòries. El primer tipus de personalitat intel•lectual o artística pertany als eriçons, el segon a les guineus. Segons Berlin, són eriçons Plató, el Dant, Dostoievski, Proust... I són guineus Aristòtil, Shakespeare, Molière, Puixkin... Al meu entendre, Jaume Cabré és clarament un eriçó. Si entreu en el seu riquíssim univers literari, ho comprovareu. En l’obra de Cabré es pot dibuixar una constel·lació més “angèlica”, espiritual i culturalista, que enllaçaFra Junoy amb L’ombra de l’eunuc, Viatge d’hivern i Jo confesso, i una altra de diguem-ne més “terrenal” que connecta La teranyina, Senyoria i Les veus del Pamano. Però, tot i aquests dos pols entre els quals bascula, l’obra de Jaume Cabré té una unitat de fons i una profunda coherència. Val la pena entrar-hi, endinsar-s’hi, perdre-s’hi i retrobar-s’hi.