El bloc de l'editor
La bioètica és antiga i sarda
19 | 05 | 2011
¿I si en una illa del Mediterrani tinguessin una manera ancestral d’encarar-se a la mort sense tabús? ¿I si en aquesta illa els fills adoptius sapiguessin viure amb la nova mare sense perdre la biològica? A Sardenya, terra pròxima i formalment catòlica, existeix la figura del fill de l’ànima, diferent del fill biològic, i la figura de l’accabadora, mot d’origen català que designa la dona que conforta els malalts terminals i els ajuda a “ben morir”. Són unes tradicions al marge dels dictats de l’Església i de les lleis de l’Estat. El cicle de la vida, lluny dels hospitals i de la medicalització contemporània.El primer cop que el Bernat Puigtobella em va parlar d’aquesta novel·la, no em podia imaginar que la trobaria tan plena de vida i, gràcies a la traducció de la Mercè Ubach, tan pròxima.
Comentaris
-
Magda Bartrolí (Lector)
05 octubre, 2011 | 18:08
La lectura de L'acabadora m'ha deixat un regust estrany... D'una banda l'he trobat, com dieu, ple de vida. D'una vida quotidiana i rural que s'esmuny entre enfilades d'agulla. D'altra banda, la mort o, millor dit, la nostra relació ambigua amb ella, hi és ben present. I la gran pregunta que et queda, després de tot plegat: seríem capaços d'ajudar a ben morir les persones que més estimem, si ens ho demanessin?
-
Mireia Sopena (Lector)
26 agost, 2011 | 00:00
Una novel·la molt recomanable. Per la tradició sarda, per la caracterització dels personatges, pel ritme de la narració i per l'excel·lent traducció de la Mercè Ubach. Esperem que ens continuarà delectant amb altres versions en català riques i vibrants.
Troba'l dintre de Proa
Newsletter
Si vols rebre el nostre butlletí electrònic
subscriu-t'hi!