El bloc de l'editor
Vaig conèixer l’Isidor Cònsul l’estiu del 1998 ...
05 | 10 | 2009
Vaig conèixer l’Isidor Cònsul l’estiu del 1998, quan va entrar a l’editorial juntament amb l’Àlex Broch. Jo feia quatre o cinc anys que hi treballava, amb l’Oriol Izquierdo i la Pilar Vázquez, en aquella casa modernista del carrer Diputació que ara acull col·leccions d’art i cotxes d’una altra època. Recordo l’Isidor i l’Àlex, amb la barba de resistents, les ulleres de l’ofici i el gest cordial. L’un havia crescut als horitzons oberts del secà de Lleida i l’altre a la Barcelona del pla Cerdà, però tots dos coincidien en una trajectòria reconeguda d’estudiosos de la literatura i d’activistes culturals. Passat un temps, l’Àlex es va centrar en la tasca ingent del Diccionari de la literatura catalana, i l’Isidor va agafar el timó de l’editorial en solitari. S’havia aconseguit dotar Proa d’una oferta global atractiva i d’una forta presència a les llibreries. La col·lecció A Tot Vent, la dels llibres taronja, havia recuperat l’embranzida. L’Isidor, optimista i treballador, eixamplava el catàleg dia a dia. Tant descobria nous autors entre els mecanoscrits que arribaven a l’editorial, com apostava per traduccions de clàssics o s’inventava noves col·leccions. Tot amb una passió encomanadissa. Estic convençut que creure dóna força. I l’Isidor creia en la gent, en el país, en la literatura, en ell mateix. Tenia la força dels que creuen. I ara que ja no hi és, giro els ulls cap al retrat de Jacint Verdaguer, que ell va voler penjar al despatx, i hi veig la mateixa determinació i la mateixa noblesa.
Josep Lluch
Editor de Proa i Pòrtic
Comentaris
-
Mireia Sopena - Edicions Proa (Lector)
19 octubre, 2009 | 22:08
Des de l'editorial, vivim l'empremta de l'Isidor cada dia. Cap altra persona no hauria estat més respectuosa amb el seu llegat que el Josep, que ja abans d'assumir la direcció literària de l'editorial s'havia guanyat la confiança i l'admiració d'autors i companys. No sols com a professional coneixedor del sector sinó també com a persona.
-
Marta Nadal (Lector)
12 octubre, 2009 | 19:03
Josep, has escrit un text senzill i sentit, ple de contingut, com el tarannà de l'Isidor. Jo he escrit una columna per a Serra d'Or del mes de novembre, on precisament parlo d'aquest entusiasme encomanadís, de la bona feina d'aquest caminant incansable. Gràcies per fer-me arribar aquest pensament. Una abraçada.
-
Carme Oliveras i Cobo (Lector)
08 octubre, 2009 | 20:06
L'Isidor em va ensenyar que entre els dos pols del mateix continu que són l'autor i el lector, hi ha una sèrie de professionals d'aquest món del llibre que fan de fil conductor: l'editor i el llibreter, peces imprescindibles i molt valuosos, sense les quals la creació literària no tindria el mateix valor. Ell sempre serà un Gran de les Lletres Catalanes perquè va ser autor i lector, editor i llibreter (hauríeu d'haver-lo vist "vendre'ns" cadascun dels seus llibres!).
-
Bernat Nadal (Lector)
08 octubre, 2009 | 15:32
Vaig néixer l'any 50, som de la mateixa generació de l'Isidor, però personalment no ens coneguérem fins a les acaballes del segle. Vam fer amistat de seguida. Sí, que el coneixia un bon amic, també traspassat, Miquel Àngel Riera, que va tenir un petit trauma quan l'Isidor Cònsul va publicar una crítica no favorable del llibre ; va dir, Riera: "Si l'Isidor creu que les narracions no són bones m'hauré de replantejar el llibre". Li he d'agrair que publicàs MEMÒRIA FÒSSIL a Proa; sense ell, aquest poemari no hagués sortit de Mallorca. I li he d'agrair també la seva tasca a Proa. Gràcies a ell i als seus col·laboradors tenim una editorial de qualitat, que encara valora la sensibilitat i la qualitat literària. Bon homenatge, bona idea, Josep.
-
Jaume Cabré (Lector)
08 octubre, 2009 | 11:51
Josep, T'agraeixo aquest record de l'Isidor i me'n sento solidari perquè he viscut el que expliques, però des de fora, des del punt de vista de l'autor que un dia, fa molt de temps, va decidir que volia que la seva única editorial fos Proa pel tracte de gent com tu i l'Oriol Izquierdo i la Pilar; o en Joan Carreras abans; de gent com l'Àlex i, no cal dir-ho, per l'Isidor Cònsul i la seva empenta. El veig, els primers dies, arromangant-se i dient: "Vinga, què hem de fer, aquí?" Doncs ja ho veus, Pep: un catàleg d'upa, elaborat, com dius tu, amb noblesa i determinació.
-
Pilar Vázquez Bersabé (Lector)
05 octubre, 2009 | 11:40
Quines voltes ens donà la vida, a l'estiu del 98, al carrer Diputació amb un despatx petit i ara cadascun a un cantó difèrent. Molta sort i bons vents com diu l'Agnès a Proa.
-
Agnès Rotger i Dunyó (Lector)
05 octubre, 2009 | 11:28
Un bon homenatge a l'Isidor. Que els vents us siguin favorables en aquesta nova etapa!
Troba'l dintre de Proa
Newsletter
Si vols rebre el nostre butlletí electrònic
subscriu-t'hi!