Llibre
L'abadia del diable
Autor:
Josep Maria Morreres
Col·lecció: A tot vent
[Núm 504
]
Núm edició: 1
Un thriller divertit i intel·ligent que funciona com a paròdia del gènere policíac i de les novel·les històriques amb secrets ocults.
Text de contraportada
Una tempesta cau sobre l’abadia de Cobricel. La monges justinianes esperen reunides que l’abadessa, sor Maria de Blancaflor, aparegui per presidir l’ofici de completes. Ningú no sap on és la mare superiora, i es crea un estat d’alta expectació en el si de la comunitat: algú creu que l’alè del diable ronda l’abadia, d’altres que és l’esperit del baró de Vullmés... i totes les monges estan convençudes que n’ha passat una de grossa. S’hi viuen moments d’angoixa, comentaris burletes, corredisses... I enmig del tumult, algú truca amb força a l’entrada de l’abadia. La visita de sor Joana de Vilacans, inspectora provincial de l’orde, i de la seva acompanyant sembla providencial, però no ho és. La seva investigació sobre un crim horrorós destaparà secrets, gelosies i rancúnies. Allunyada de l’harmonia que tothom imagina en una comunitat monacal, en aquesta novel•la protagonitzada per veus femenines fins i tot els morts parlen.
- Títol Original
maldades al monestir - Gènere
Novel·la negra
Data de publicació
01/01/2009
ISBN
978-84-8437-505-0
EAN
9788484375050
Pàgines
256
Preu s/IVA
16,35 €
P.V.P.
17,00€
Format
Rústica amb solapes
15,00x
0,00x
23,00
cm
6 Comentaris
-
Maria Nunes ( Lector )
01 setembre, 2009 | 20:31
L'Abadia del diable és una novel·la ben travada, a la qual li escauen molts qualificatius: amena, àgil, divertida, irònica, tendra... Que resol, en una hàbil combinació, la fidelitat a un gènere i un model, amb uns plantejaments narratius propis. La trama i la intriga són ben portades i sostingudes fins a les darreres pàgines. Ben escrita, excel·leix, en la meva opinió, en la construcció i la caracterització d'una galeria de personatges femenins plens d'humanitat, que són tractats per l'autor amb una tendra delicadesa, i en la juxtaposició dels seus diversos punts de vista. És una lectura que té tots els elements per satisfer tant el lector que sigui un consumidor d'arguments, com un lector més exigent i reflexiu. Una novel·la, en suma, que trespua la maduresa literària del seu autor, i que fa bona aquella dita popular sobre la saviesa del diable...
-
Isabel Romero ( Lector )
22 abril, 2009 | 13:22
A l'abadia de Cobricel s'ha comès un crim diabòlic que trasbalsa la comunitat de religioses. El seu món tancat s'omple de fantasmes i la por s'apodera d'elles. Tot d'un plegat arriba al monastir una visita que ningú no s'esperava. Dues monges molt espavilades, que ens recorden els inoblidables detectius d'El nom de la rosa, es proposen desemmascarar el mateix Lucífer si fos necessari. Escrit amb intel.ligència i sentit d'humor, l'autor ret homenatge a les grans novel.les universals de misteri en aquesta entretinguda història de suspens explicada en femení. Destaquen les cites que inicien cada capítiol a la manera de suggeridos haikus i uns personatges molt ben dibuixats que reflecteixen no tan sols la rigidesa i l'ostracisme de la societat medieval sinó també l'ambient enrarit que es respira en aquest microcosmos.
-
Isolda Barbarà i Trenkle ( Lector )
27 març, 2009 | 23:31
M’afegeixo a aquells que diuen que L’abadia del diable és un llibre de llibres. Hi ha unes clares referències a El nom de la rosa d’Umberto Eco i també podem descobrir en un dels personatges el famós detectiu de Conan Doyle. L’autor ha volgut, d’aquesta manera, homenatjar la literatura. Escrit amb un llenguatge ric i acurat, no hi manquen la ironia i les frases determinants. És un llibre d’intrigues i misteri que recrea l’ambient tancat d’una abadia en la qual sorgeixen tota mena d’emocions. Un món de dones entre dones, on la descripció de cadascuna fa de Josep M. Morreres un gran coneixedor de la psicologia femenina.
-
Roser Mitjavila Garcia ( Lector )
12 març, 2009 | 13:50
Divertit, interessant. M'agradat molt les descripcions que fa dels diferents personatges,el llenguatge que utilitzen. M'agrada molt descubrir , en aquest autor, paraules en català d'ús poc freqüent i que animen a incorporar-les en la teva parla. Felicitats oer aquesta obra!
-
maria lluisa fabra sales ( Lector )
11 març, 2009 | 20:02
L'Abadia del Diable m'ha agradat molt per una sèrie de motius: perquè és divertida (l'autor gasta una ironia molt fina); perquè les protagonistes fan unes elucubracions filosòfiques-casolanes molt interessants; perquè aconsegueix ser apassionant sense que hi surti cap home; perquè es desenvolupa en un sol espai, perquè respecta aparentment les regles del gènere (novel·la negra)però és original, i, finalment, perquè està molt escrita. Tot un plaer.
-
assumpció cantalozella ( Periodista )
09 març, 2009 | 12:21
Morreres, amb "L'abadia del diable", acaba de fer un salt considerable en la seva trajectòria novel.lística. Amb una estructura impecable, una trama ben servida per endur-se't endins de l'abadia sense que en puguis sortir fins a la darrera pàgina, amb un llenguatge ric en estructures i de vocabulari precís, Morreres va teixint una novel.la pròpia de l'escriptor que ha arribat a la maduresa com a literat. Fins fa poc, hauries dit que Morreres es prenia la literatura com un joc més de la seva vida plena d'interessos esportius i lúdics. Amb ironia, escrivia novel•letes curulles de fets interessants i molt divertides. Aquests atractius es troben també dins "L'abadia del diable" plena de monges fortes, ambicioses, tendres i sensuals. Divertidíssimes. Però, en aquesta novel.la hi ha quelcom més que el fàcil divertiment. Hi ha pensament i savoir faire com a literat. Us la recomano. assumpta cantalozella.escriptora.
Deixa el teu comentari
Emplena el formulari següent per fer-nos arribar els teus comentaris sobre aquest llibre. Els comentaris publicats expressen l'opinió del usuaris, no de Proa . Els comentaris fora de tema podran ser eliminats.
Newsletter
Si vols rebre el nostre butlletí electrònic
subscriu-t'hi!


