No miris enrere | David Castillo | Editorial Proa | Catàleg: Llibre [Edicions Proa]

Llibre

• imprimir

No miris enrere

Autor: David Castillo
Col·lecció: Beta [Núm 1 ]
Núm edició: 1

• Alarmes

Ens trobem davant d'un thriller sentimental amb el mateix protagonista de la primera novel·la de David Castillo: El cel de l'infern;, el militant llibertari Dani Cajal.

Text de contraportada

 

No miris enrere és un thriller sentimental amb el mateix protagonista de la primera novel·la de David Casillo -El cel de l'infern (1999)-: el militant llibertari Dani Cajal. El temps, però, ha canviat vertiginosament en els darrers vint anys i aquell Dani Cajal que havia viatjat de la presó Model a la Nicaragua de la revolució sandinista ara es guanya la vida a Barcelona fent de periodista i escriptor. Al mateix temps, manté una relació difícil amb una jove amant, Clara, filla d'un escriptor de l'exili republicà. Ambientada en el canvi de segle, la novel·la parteix de la mort d'un amic íntim de Cajal a la presó de Saragossa. La investigació sobre les causes d'aquesta mort el durà a retrobar-se amb vells amics de la lluita política i a recuperar els perfils d'un passat on la nostàlgia s'acaba convertint en una malaltia de la consciència. A través d'una successió de paisatges que van de la Barcelona de la dubtosa transformació olímpica fins a Rio de Janeiro i ciutats diverses del Marroc, la novel·la evoluciona pels camins d'un thriller poderós i dinàmic, on els descobriments de la pròpia indagació i la confusió del protagonista se'ns mostren en una prosa càlida i àgil.

Alguns fragments de l'obra seleccionats per l'autor:

Fragment 1. Capítol 2, pàg. 29 "En un temps dominat pel narcicisme, l'amor havia estat per a nosaltres una mena de presumpció del que podríem arribar a estimar una persona, però la majoria de les vegades havia acabat sent una font de dolor i d'enganys, un cop continuat al nostre orgull afeblit. Em desconcertava la relació amb Clara, i jo buscava els justificants a les diferències que ens separaven: l'edat, l'educació, el país, la religió... Tòpics que només servien per tranquil·litzar-me esporàdicament cada cop que es produïa una nova crisi."

Fragment 2. Capítol 2, pàg. 87 "El barri on vaig néixer també havia estat el barri de la meva perdició. Per aquests carrers vaig deambular en la meva joventut, immers en nits com aquesta en què els punks que es reunien als bars dels carrers del vell Poblenou buscaven brega en tuguris negres i acabaven la nit barallant-se amb les bosses d'escombraries."

Deixa el teu comentari

Emplena el formulari següent per fer-nos arribar els teus comentaris sobre aquest llibre. Els comentaris publicats expressen l'opinió del usuaris, no de Proa . Els comentaris fora de tema podran ser eliminats.

Nom i Cognoms (*)

Email (*)

Url/Bloc

Perfil Lector/a Periodista Llibreter/a

Introdueix el text de la imatge (*)

(*) Per a publicar qualsevol entrada es necessari omplir aquests camps

Mostra les meves dades