Odissea | Homer | Editorial Proa | Catàleg: Llibre [Edicions Proa]

Llibre

• imprimir

Odissea

Autor: Homer
Col·lecció: A tot vent [Núm 562 ]
Núm edició: 1

• Alarmes
1er capítol (PDF)

Una obra mestra de tots els temps, perfectament travada, plena de bellesa i amena en extrem.

Text de contraportada

Homer, l’autor de la Ilíada i de l’Odissea, és el pare de la literatura occidental: el principal llegat literari de l’antiga Grècia. Els 12.000 versos de l’Odissea, repartits en 24 cants, narren les aventures d’Ulisses durant l’accidentat i llarguíssim retorn des de Troia fins a Ítaca, l’illa on viuen la dona i el fill, esperant-lo, a més d’un bon nombre d’aspirants a rellevar-lo en el tron i en el llit nupcial. Episodis tan cèlebres com la seducció de les sirenes, la lluita amb el gegant Polifem, la visita al món dels morts, la venjança dels pretendents o el retrobament amb Penèlope fan que l’Odissea sigui considerada, amb tota la raó, la mare de les novel·les d’aventures. Una obra mestra de tots els temps, perfectament travada, plena de bellesa i amena en extrem.

Joan F. Mira (València, 1939) és autor d’una obra narrativa i assagística de gran importància, antropòleg i professor de grec i cultura clàssica. Ha excel·lit en la traducció de la Divina Comèdia, de Dante Alighieri, i dels Evangelis. La seva versió en hexàmetres de l’Odissea trasllada d’una manera clara i fidel tota la grandesa, l’emoció i la vivacitat narrativa de l’original grec.
 

1 Comentari

1. Antoni del Río Silván ( Lector )

   10 novembre, 2011 | 04:15

   Hola. 1r, us faig notar que entre la traducció de Riba i la de Mira hi ha la del Joan Alberich (La Magrana, 1998), en un català planer però no pas empobrit que intenta arribar a un públic al més ampli possible. 2n, digueu-li si us plau al professor Mira que ja va sent hora que algú parli de la complexitat de l'estructura narrativa de l'Odissea. Hi ha dues narracions a contapunt, la Telemàqia, que comença quan Telèmac ja no suporta més els pretendents (situació clarament afusellada per Shakespeare a The Merchant of Venice) i el viatge d'Ulisses d'Ogígia a Ítaca amb parada a cals feacis. Hi ha un flashback a la parada d'Ulisses que a més a més és desencadenat per un (primer?) exemple de ficció dins la ficció (al palau d'Alcinous, Ulisses sent que les seves aventures les està recitant ja un aede: inspiració per a Cevantes en la visita de Don Quixot a la impremta de Barcelona?). I confluència dels dos relats paral·lels des del punt de vista d'un d'ells: és a través dels ulls d'Ulisses que veiem tornar Telèmac a Ítaca i no al revés. Encara se sent massa sovint a les classes de literatura, sobretot a les d'universal i les de madievals, la tesi que la narrativa antiga era lineal i senzilla, i que ha guanyat complexitar des de principis del s. XX, quan resulta que fins i tot la versió més fragmentària del Poema de Gilgamesh ja conté un flashback: Utnapishtim explica al protagonista com va anar allò del diluvi en una versió miserablement afusellada per un pastitx que es titula... mmm... com era? Ah sí, Antic Testament, que en tot cas continua sent mal traduït per vicis heretats i en algun cas, encara avui, per manca de domini de l'hebreu bíblic. 3r, ah, i felicitacions per al professor Mira.

Deixa el teu comentari

Emplena el formulari següent per fer-nos arribar els teus comentaris sobre aquest llibre. Els comentaris publicats expressen l'opinió del usuaris, no de Proa . Els comentaris fora de tema podran ser eliminats.

Nom i Cognoms (*)

Email (*)

Url/Bloc

Perfil Lector/a Periodista Llibreter/a

Introdueix el text de la imatge (*)

(*) Per a publicar qualsevol entrada es necessari omplir aquests camps

Mostra les meves dades