Notícies: Proa

"La pastoral catalana" de Julià de Jòdar, premi Crítica Serra d'Or 2011

Proa — 2011-05-05

L'escriptor badaloní Julià de Jòdar ha guanyat el premi Crítica Serra d'Or 2011 de novel·la per La pastoral catalana</a>, publicada l'any passat per Edicions Proa. El jurat ha destacat que el text és un testimoni de les il·lusions perdudes i els enganys soferts per tota una generació.

La pastoral catalana</a>
é;s un retrat d’una societat vulnerable i d’un present incert, on gairebé; res no é;s el que sembla, amb el que Julià; de Jò;dar ja va guanyar el Premi Carlemany 2009.

Un any despré;s de la seva publicació;, aquesta obra de Julià; de Jò;dar ha estat distingida amb el premi Crí;tica Serra d'Or 2011 de novel·;la .

Els premis Crí;tica de la revista cultural "Serra d'Or", en la seva 45a edició;, es van atorgar dimecres 4 de maig en un sopar literari a Barcelona. L'abat de Montserrat i el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, han presidit l'acte. 
Pel que fa a d'altres guardonats, Miquel Bezares s'ha endut el Serra d'Or de poesia per "L'espiga del buit" i Enric Casasses, el de traducció; per "El gobelet de Daus", de Max Jacob.

Signatures Autors de Proa 23 d'abril

Proa — 2011-04-21

Ramon Solsona, Premi Sant Jordi 2010 de novel·la per l'obra "L'home de la maleta"

Proa — 2010-12-18
Ramon Solsona guanya el Premi Sant Jordi amb la novel·la 'L'home de la maleta', protagonitzada per un músic d'envelat perplex pel món contemporani, que se'l mira des d'una perspectiva irònica i, de vegades, burleta.
Ramon Solsona é;s el guanyador del Premi Sant Jordi 2010, amb L'home de la maleta, que publicarà; Proa la primavera vinent. "É;s una novel·;la de personatge, explica Solsona, la histò;ria d'un mú;sic retirat que decideix instal·;lar-se un mes a casa de cadascuna de les tres filles que té;. L'home é;s converteix en espectador i cronista d'uns models de famí;lia que no enté;n i d'un mó;n que canvia massa de pressa". Solsona pinta el protagonista com un personatge que va a la seva, rondinaire, burleta, sorneguer i barrut també;. A ssegura que no é;s una novel·;la d'humor però; que hi ha humor, ironia i sarcasme. L'home de la maleta arribarà; a les llibreries a mitjans de febrer vinent, publicat per Edicions Proa.
Jordi Cabré; ha estat el finalista d'aquesta edició; del Premi Sant Jordi amb l'obra Despré;s de Laura, una novel·;la de misteri sobre un triangle amoró;s format per un pianista, una dona captivadora i ;imprevisible i ;la poderosa mú;sica de Beethoven.
 El Premi Carles Riba de poesia, enguany ha recaigut en l'escriptora empordanesa Rosa Font Un lloc a l'ombra. Font, que ja ha escrit sis poemaris, començ;a a consolidar-se en la primera lí;nia poè;tica de Catalunya.
Finalmente, la sorpresa de la 60ena edició; de la Nit de Santa Llú;cia ser Alba Dedeu, guardonada als seus 26 anys amb el Premi Mercè; Rodoreda 2010 per l'obra Gats al parc.
Mé;s informació;:
Premi Sant Jordi 2010</a>
Premi Carles Riba 2010</a>
Premi Mercè; Rodoreda 2010</a>

La 60a Nit de Santa Llúcia, en directe per TV3, TV3HD i internet

Proa — 2010-12-16
La 60a Nit de Santa Llúcia serà retransmesa divendres 17 de desembre en directe per TV3, íntegrament a través de la pàgina web www.tv3.cat/lletrescatalanes/</a>.
La 60a Nit de Santa Llú;cia serà; retransmesa durant la primera mitja hora per TV3, moment en què; es lliuraran els premis Ò;mnium de Comunicació;, Carles Riba de poesia, Mercè; Rodoreda de contes i el Sant Jordi de novel·;la. L’acte de lliurament però;, d’una hora i vint minuts de durada, es podrà; seguir í;ntegrament per TV3HD i per internet, des de la pà;gina creada per a l’ocasió;: www.tv3.cat/lletrescatalanes/</a>.

La vetllada literà;ria tindrà; lloc divendres 17 de desembre a À;trium Viladecans i é;s un dels actes literaris en llengua catalana mé;s importants de l'any.

La mú;sica, el teatre, la imatge i, sobretot, la paraula ompliran l'escenari en el transcurs de l’acte que serà; conduï;t pel presentador Ò;scar Dalmau, que actualment condueix l'espai El Gran Dictat de Tv3, un programa que també; té; com a matè;ria prima la llengua catalana.



Viladecans acull la Festa de les Lletres Catalanes – 60a Nit de Santa Llúcia

Proa — 2010-11-22
Viladecans serà la seu de la 60a edició de la Nit de Santa Llúcia, que entre d'altres premis donarà a conèixer el Premi Sant Jordi de novel·la d'enguany.
La 60a edició; de la Nit de Santa Llú;cia – Festa de les Lletres Catalanes, durant la qual es donen a conè;ixer els premis Sant Jordi, Carles Riba i Mercè; Rodoreda, publicats per Edicions Proa, tindrà; lloc enguany a la ciutat de Viladecans, al Baix Llobregat, el 17 de desembre.

Fè;lix Riera, director editorial de Grup 62, destaca que aquest any ha augmentat el nombre d’originals presentats (37 al Sant Jordi, 74 al Carles Riba –un nombre realment excepcional comparat amb els ja destacables 50 originals de l’any passat− i 46 al Mercè; Rodoreda).

Muriel Casals, presidenta d’Ò;mnium Cultural, explica que la 60a Nit de Santa Llú;cia aposta novament i de manera indiscutible per la part artí;stica i escè;nica de l’acte de lliurament dels premis. «;La prioritat é;s seguir fent una gala de lliurament que aposta per la cultura, la creativitat, en una proposta ú;nica i efí;mera»;, afirma Casals. L’acte serà; retransmè;s per TV3 durant la primera mitja hora.

La proposta artí;stica de la Nit de Santa Llú;cia d’enguany tindrà; el segell de Joan Font, director del Comediants, ;que dirigirà; sobre l’escenari els actors de l'Agrupació; Mossè;n Cinto Verdaguer (grup de teatre de Viladecans), les veus del Cor de Teatre i les arts plà;stiques de Cà;ndida. Joan Font destaca que «;l’important só;n els premis, però; cal envoltar l’acte, posar-li els coixins perquè; també; sigui una festa!»;.

Joan-Pere Viladecans, autor del cartell d’aquesta edició; de la Nit, explica que, per als continguts del cartell, ha «;evocat la Nit de Santa Llú;cia a travé;s d’una llum, una espelma que il·;lumina la nit»;.

 Carles Ruiz, alcalde de Viladecans, celebra el fet que s’hagi escollit aquesta ciutat per celebrar «;una de les festes mé;s importants del paí;s»;, la qual cosa, ha dit, constitueix un «;orgull»; per a la gent de Viladecans.

Comunicat de Grup 62 en la mort de Joan Triadú

Proa — 2010-09-30
Grup 62 vol expressar el seu condol per la mort de l’escriptor Joan Triadú i vol fer públic el reconeixement a la seva obra literària, desplegada en una extensa bibliografia que segells com Edicions 62 i Proa han recollit en part.
Joan Triadú; (1921-2010), pedagog, escriptor, crí;tic literari i agitador cultural, é;s un dels noms fonamentals de la histò;ria de Catalunya del segle XX. Ha estat un dels grans impulsors de la pedagogia al nostre paí;s, com també; un dels primers dinamitzadors de l’ensenyament del català;. Va fundar i dirigir, des d’Ò;mnium Cultural, el Departament d’Ensenyament del Català; i ha estat fundador i director de les escoles CIC i Thau, centres docents rellevants en la pedagogia catalana dels darrers cinquanta anys. Així; mateix, ha estat un crí;tic literari de referè;ncia, autor de diferents llibres i col·;laborador habitual del diari Avui i de la revista Serra d’Or.
En el vessant literari, Joan Triadú; ha destacat com a autor de diferents estudis literaris, com La novel·;la catalana de postguerra i La poesia catalana de postguerra; i de traduccions, com els 40 sonets de Shakespeare.
La Creu de Sant Jordi, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d’Or de la Generalitat só;n alguns dels honors i distincions amb què; s’ha reconegut la trajectò;ria vital i professional de Joan Triadú;, que també; va veure com els seus dietaris i memò;ries, Dies de memò;ria 1938-40 i Memò;ries d’un segle d’or, respectivament, rebien el Premi de la Crí;tica Serra d’Or.
Entre la seva obra cal destacar Prudenci Bertrana per ell mateix (Edicions 62, 1967), Una cultura sense llibertat (Proa, 1978), La novel·;la catalana de postguerra (Edicions 62, 1982), La poesia catalana de postguerra (Edicions 62, 1985), La ciutat dels llibres (Proa, 1999), 100 poesies catalanes que cal conè;ixer. De Verdaguer a M. Mercè; Març;al (Pò;rtic, 2003), Dies de memò;ria 1938-1940 (Proa, 2001) i el darrer tí;tol publicat: Memò;ries d'un segle d'or (Proa, 2008).

Avancem un poema del nou llibre de Joan Margarit

Proa — 2010-09-20
El proper 21 d'octubre arribarà a les llibreries el nou poemari de Joan Margarit No era lluny ni difícil</a>. En aquest vídeo</a> el poeta recita uns versos inclosos en aquest nou recull.

Sam Abrams obté el Premi Carles Rahola d'assaig 2010 amb un estudi sobre Maragall

Proa — 2010-09-17
El Premi Carles Rahola 2010, dotat amb 6.000 euros, s'ha atorgat al crític literari Sam Abrams pel seu seu estudi, Llegir Maragall, ara, que reivindica l'extrema actualitat d'un dels pares de la literatura catalana moderna.Llegir Maragall, ara
conté; ;una lectura poema a poema i llibre a llibre de l'obra de Joan Maragall, des de l'"Oda infinita" de Poesies (1895) fins a "Cant espiritual" de Seqü;è;ncies (1911). Aquest "comentari" exhaustiu, rigoró;s, amè; i apassionat de l'obra poè;tica completa de Joan Maragall é;s un veritable homenatge en ocasió; de la commemoració; dels 150 anys del seu naixement i del centenari de la seva mort. É;s també; la millor eina per descobrir-lo i redescobrir-lo, deixant de banda visions historicistes i llocs comuns reduccionistes. El llibre de Sam Abrams planteja d'una manera directa, innovadora ;i desacomplexada l'extraordinà;ria modernitat i actualitat del poeta ;Maragall.
'Molts autors es llegeixen com si nomé;s fossin producte d'un moment determinat', lamenta Abrams. Per això;, l'autor convida a llegir l'obra de Joan Maragall ara i avui, perquè; el poeta no nomé;s 'va parlar amb la seva è;poca, sinó; que també; ho fa amb nosaltres a travé;s de la seva universalitat'.
D. Sam Abrams (Beckley, Virgí;nia Occidental, 1952) é;s assagista, traductor, crí;tic literari i poeta.
S'establí; a Catalunya en els anys 1970 i es llicencià; en Filologia Hispà;nica a la Universitat Autò;noma de Barcelona. Ha exercit la docè;ncia, ha estat secretari del PEN català;, ha traduï;t una vintena de volums de poesia catalana moderna a l'anglè;s i ha introduï;t poetes anglosaxons poc coneguts. El 1998 va rebre un dels Premis d'Actuació; Cí;vica atorgats per la Fundació; Lluí;s Carulla. Darrerament ha catalogat la biblioteca de Gerald Brenan.
Ha estat curador de l'edició; de Poesia anglesa i nord-americana; À;lbum Rà;fols-Casamada: veure é;s sentir; Dietaris de Marià; Manent i El llarg dinar de Nadal de Thorton Wilder. Ha tingut cura, igualment, de Tenebra blanca, la primera antologia realitzada sobre poemes en prosa en la literatura catalana contemporà;nia, de les antologies T'estimo. Mé;s de cent poemes d'amor i desig (2002) i La mirada estrangera (2005). Com a poeta ha publicat, Calculations... (1997), Into footnotes all their lust / Tot el desig a peu de plana (2002). Col·;labora regularment amb la premsa.
El jurat del Premi Carles Rahola 2010 estava format per Ignasi Aragay, Glò;ria Granell, Josep Lluch, Jordi Nadal i Marià;ngela Vilallonga.
En les darreres edicions del Premi Carles Rahola d’assaig les obres premiades han estat Viatge involuntari a la Catalunya imposible (edició; 2009) de Quim Torra; L’home de Montaigne (edició; 2008) de Joan Lluí;s Llinà;s; Llocs de memò;ria dels catalans (edició; 2007) d’Albert balcells; o El vaixell de Genseric (edició; 2006) de Ferran Garcia-Oliver.



Mor el filòsof i escriptor Raimon Panikkar

Proa — 2010-08-27
AGÈNCIES/LAVANGUADIA.ES El filòsof Raimon Panikkar va morir ahir ala tarda als 91 anys a Tavertet (Osona). El funeral públic per l’autor d’Invitació a la saviesa</a> s’oficiarà el 3 de setembre a Montserrat. Avui s’obre la capella ardent a la seu de la Fundació</a> Vivarium</a> de Tavertet, i dissabte se celebrarà una missa íntima per la família i els familiars a la mateixa localitat.


De pare indi hindú; i mare catalana i catò;lica, Panikkar va né;ixer a Barcelona el 1918 i va ser ordenat sacerdot catò;lic el 1946. Va trepitjar l’Í;ndia per primer cop el 1954: «;Me’n vaig anar cristià;, em vaig descobrir hindú; i torno budista, sense haver deixat
de ser cristià;»; solia dir en una aplicació; prà;ctica de la seva defensa de la convivè;ncia interreligiosa i intercultural. Doctor en Filosofia, Quí;mica i Teologia (Roma), del 1964 al 1971 va repartir el seu temps entre Varanasi, Roma i la Universitat de Harvard, on va ser nomenat professor de la Harvard Divinity School.
El 1987 va tornar a Catalunya per establir-se a Tavertet, on va restar fins a la seva mort. Al llarg de la seva vida va publicar mé;s de vuitanta llibres en els quals defensava sempre el dià;leg entre persones i religions. Considerat una de les grans figures de l’espiritualitat del nostre temps i un dels pensadors catalans mé;s reconeguts internacionalment, la tasca de Panikkar va ser guardonada amb nombrosos premis, entre ells el Premio Españ;ol de Literatura (1961), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1999), la Medalla d’Or al Mè;rit Cultural de la ciutat de Barcelona (2009), el tí;tol de Chevalier des Arts et des Letres del Govern francè;s o la Medalla de la Presidè;ncia de la Repú;blica Italiana.

Proa ha publicat els seus llibres Invitació; a la saviesa, Pau i interculturalitat </a> i La nova innocè;ncia;</a> ; Pò;rtic ha publicat el llibre que va escriure a quatre mans amb Milena Carrara, Pelegrinatge al Kailasa i al centre d'un mateix</a>.



Joan Margarit, pregoner de les festes de la Mercè de Barcelona

Proa — 2010-07-29
El poeta Joan Margarit serà l’encarregat d'obrir les celebracions de les festes de la Mercè a Barcelona aquest 2010. El Premi Nacional de Literatura i autor de poemaris com Barcelona amor final sortirà al balcó de l'Ajuntament el dimecres 23 de setembre a les 19:00 hores. Un mes més tard arribarà a les llibreries el seu nou poemari, No era lluny ni difícil.El poeta Joan Margarit serà; l’encarregat d'obrir les celebracions de les festes de la Mercè; a Barcelona aquest 2010. El Premi Nacional de Literatura i autor de poemaris com Barcelona amor final</a> </a>sortirà; al balcó; de l'Ajuntament el dimecres 23 de setembre a les 19:00 hores. Un mes mé;s tard arribarà; a les llibreries el seu nou poemari, No era lluny ni difí;cil.

Qualificat pel mateix alcalde de Barcelona, Jordi ;Hereu, com «;un pregoner de luxe, que ha relatat i relata la nostra ciutat»;, Joan Margarit, nascut a la Sagarra, sempre ha tingut en Barcelona el paisatge central de la seva vida. Ell ha copsat en els seus versos l’esperit d’aquesta ciutat, ja que coneix bé; l’estructura que la sustenta.

Poeta i arquitecte, Joan Margarit</a> ha signat poemaris com Joana</a>, Cà;lcul d’estructures</a> o Casa de misericò;rdia</a> , que han tingut una excel·;lent acollida dels lectors i ha esdevingut un è;xit inusual en el gè;nere de la poesia. Premi Nacional de Literatura de la Generalitat i Premio Nacional de Poesí;a del Ministeri de Cultura el 2008, Joan Margarit presentarà; el proper mes d’octubre un nou recull de poemes, No era lluny ni difí;cil , on figuren poemes amb tí;tols tan expressius i tan propis del nostre poeta com “L’amor tindrà; l’ú;ltima paraula”, “La part mé;s fosca del camí;”, “Joves en la nit”, “Lí;rica dels setenta anys”. Es tracta d’un llibre sobre l’edat que parla a totes les edats, que parla de la vida, de la mort, del sexe i de com tot el que pot dinamitar els cors dels homes i les dones els pot donar també; l’escalf que necessiten. Un nou llibre de poemes del Margarit mé;s madur, mé;s depurat i mé;s exacte.

Agustí Pons inicia el projecte de biografia definitiva de Salvador Espriu

Proa — 2010-07-09
El treball, impulsat pel Grup 62 i "la Caixa", es publicarà el 2013 a Proa, coincidint amb el centenari del naixement del poeta.«;El meu objectiu é;s fer una biografia clara de l’autor d’una poesia obscura, sense que el personatge i l’obra perdin complexitat; é;s a dir, sense banalitzar-ho»;. Amb aquestes paraules el periodista Agustí; Pons ha presentat l’ambició;s projecte d’elaborar una biografia definitiva de Salvador Espriu.
Aquesta biografia, impulsada pel Grup 62 i “la Caixa”, la publicarà; el segell Edicions Proa l’any 2013, coincidint amb el centenari del naixement del poeta.
Des de fa tres mesos, Agustí; Pons, que anteriorment ha signat les biografies de figures com Joan Triadú;, Pere Calders, Maria Aurè;lia Capmany o Né;stor Lujá;n, ha començ;at la tasca de recerca i recopilació; d’informació;, seguint una metodologia de treball que explica en aquesta entrevista a TV3</a>. «;Una biografia no é;s una obra d’art, é;s una obra d’artesania perquè; requereix moltes hores de feina i ha de combinar els vessants d’historiador i d’escriptor»;, explica Pons.
De les primeres conclusions del seu treball, Agustí; Pons destaca que «;Espriu no va ser un autor malaguanyat, ja que va poder desplegar tot el seu projecte literari i va poder influir de la manera que volia influir»;. «;Tenia una altí;ssima vocació; literà;ria i volia posar potes enlaire la literatura catalana del moment, tal com en aquell moment feien Lorca, Dalí; i Buñ;uel amb la cultura castellana»;, conclou.
Respecte del projecte biogrà;fic engegat, Agustí; Pons afirma que «;nomé;s amb espò;nsors es pot treballar a nivell professional»;, i explica que «;les biografies el que fan é;s fixar personatges en l’imaginari col·;lectiu: crear figures histò;riques»;.
En el mateix sentit es va expressar Josep M. Castellet, president del Grup 62, que va argumentar la necessitat que un paí;s tingui el major nombre de biografies possibles, perquè; «;aporten el coneixement de per què; s’escriuen determinades coses»; i perquè; «;suposa la creació; social de Cultura»;.
À;ngel Pes, sotsdirector general de “la Caixa” i director de Responsabilitat corporativa i marca, va remarcar que aquest projecte «;sobre un personatge de referè;ncia»; s’inscriu en la tradició; de l’entitat de col·;laborar en iniciatives culturals. Per part seva banda, Xavier Mallafré;, director general del Grup 62, va destacar el suport d’una iniciativa privada a una iniciativa cultural i va subratllar la idoneï;tat de la figura estudiada, atè;s «;el seu carà;cter influent i singular en la nostra cultura»;.

Presentació multitudinària de "La política que ve"

Proa — 2010-07-02
Amb el missatge que cal un apropament de la política a la gestió, ja que la política necessita entendre que la funció pública és l'empresa dels polítics per convertir els projectes en realitat dijous passat l'Auditori de la Pedrera de Barcelona va acollir la presentació del llibre La política que ve de Lluís Recoder i Jordi Joly.

Mé;s de 400 persones van assistir a la presentació; del llibre La polí;tica que ve, de Lluí;s Recoder (alcalde de Sant Cugat) i Jordi Joly (tinent d'alcalde d'Economia d'aquesta localitat). En l'acte de presentació;, Recoder va destacar que la polí;tica s'ha de basar en quatre eixos principals, la responsabilitat, la transparè;ncia, la qualificació; i l'eficà;cia. El funcionament de l'administració; pú;blica ha de canviar perquè; la gestió; administrativa i la polí;tica estiguin unides, recull el llibre La polí;tica que ve. De la seva banda, Joly va subratllar que l'administració; pú;blica é;s l'empresa que gestionen els polí;tics per fer realitat els seus projectes.
 El llibre La polí;tica que ve de l'alcalde, Lluí;s Recoder, i el tinent d'alcalde d'Economia, Jordi Joly, té; com a objectiu explicar el sistema
per unir la polí;tica amb l'estratè;gia executiva per fer cré;ixer el benestar dels ciutadans.

Podeu accedir, a travé;s de Cugat.cat TV</a> al ví;deo</a> de la presentació;.


Bases dels Premis Sant Jordi, Carles Riba i Mercè Rodoreda 2010

Proa — 2010-06-21
Ja es poden consultar les bases dels Premi Sant Jordi</a> de novel·la, Premi Carles Riba</a> de poesia i Premi Mercè Rodoreda</a> de contes i narracions per l'edició de 2010.

Jaume Cabré recull el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Proa — 2010-06-15

L’escriptor Jaume Cabré va recollir al Palau de la Música el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, en l’acte d’entrega del guardó anunciat dos mesos enrere. El jurat ha destacat l’ambició i l’excel·lència de la seva obra literària i la projecció internacional de títols com Les veus del Pamano o L’ombra de l’eunuc, entre d’altres.
En l’acte de lliurament del premi (del qual Cabré; é;s el quaranta-dosè; guardonat), l’escriptor va fer una encesa defensa de la llengua catalana i del dret a decidir. “La meva llengua é;s la meva pà;tria… Vull una llengua que visqui en pau, en igualtat de condicions, que no hagi de demanar constantment perdó; ni permí;s per existir”, va manifestar en el seu discurs</a>. “I assegurar el futur de la llengua é;s un motiu per lluitar per la independè;ncia d’aquest paí;s”, va concloure Cabré;.
Sobre l’ofici d’escriptor, Jaume Cabré; va afirmar que “tot depè;n del misteri de la paraula transformada” i de “la intencionalitat del llenguatge”. “Jo só;c estil i em reconec en les paraules dites”, va afegir.
Un espectacle de paraula, mú;sica i ví;deo al voltant de la seva obra va marcar el ritme de l’acte de lliurament, amb l’actor Pep Anton Muñ;oz encarnant diferents personatges de les seves novel·;les. El crí;tic literari À;lex Broch va glossar l’obra de Cabré; com “una lectura moral i crí;tica de la histò;ria”. Lluí;s M. Gü;ell, vinculat a diferents serials dramà;tics televisius basats en l’obra del guardonat (com la recent adaptació; de Les veus del Pamano) va dir que Cabré;, en el seu vessant de guionista (com en la sè;rie La Granja) va “fer neorealisme català;” i “va posar la llavor de la ficció; seriada en català;”. Finalment, la seva traductora a l’alemany, Kirsten Brandt, va subratllar la universalitat de l’escriptor perquè; afronta els grans temes de la humanitat des del mó;n local.

Discurs sencer de Jaume Cabré;</a>

"Les veus del Pamano" triomfa al Shanghai TV Festival

Proa — 2010-06-14
La sèrie televisiva inspirada en la novel·la de Jaume Cabré Les veus del Pamano ha obtingut dos premis al Shanghai TV Festival.
La minisè;rie Les veus del Pamano ha estat doblement premiada en la 16a edició; del Shanghai TV Festival. La producció; de Televisió; de Catalunya, Diagonal Televisió; i Mallerich Films-Paco Poch ha estat guardonada amb el Premi d’Or TV Film i al Millor Guió;. La producció; competia amb quatre produccions alemanyes, dues de la Gran Bretanya, dues italianes, de Corea, dels EUA, de la Xina, del Japó; i de Polò;nia. Els dos capí;tols de Les veus del Pamano es van emetre dimecres i dijous a la nit a la Televisió; de Xangai, en prime time, en versió; original catalana subtitulada al xinè;s.

Signatures dels autors de Proa per Sant Jordi

Proa — 2010-04-21
Adjuntem les signatures dels autors i autores de Proa per divendres 23 d'abril (Sant Jordi 2010).

"Se sabrà tot" arriba al 23 d'abril amb 50.000 exemplars

Proa — 2010-04-20
"Se sabrà tot", la novel·la guardonada amb el recent Premi Sant Jordi, arriba a la Diada del Llibre del 23 d’abril amb 50.000 exemplars editats. L’obra del periodista i escriptor Xavier Bosch, s’ha instal·lat com a número 1 de vendes de manera inamovible d’ençà de la seva arribada a les llibreries el passat 18 de febrer.
Se sabrà; tot, la novel·;la guardonada amb el recent Premi Sant Jordi, arriba a la Diada del Llibre del 23 d’abril amb 50.000 exemplars editats.
L’obra del periodista i escriptor Xavier Bosch, s’ha instal·;lat com a nú;mero 1 de vendes de manera inamovible d’enç;à; de la seva arribada a les llibreries el passat 18 de febrer.
Periodisme, corrupció; i jocs de poder formen el triangle de Se sabrà; tot, una novel·;la que s’ha convertit en un dels è;xits mé;s contundents de la histò;ria recent del Premi Sant Jordi, el guardó; literari de mé;s prestigi de les lletres catalanes. Situada en la Barcelona de la bombolla immobilià;ria, Se sabrà; tot é;s una novel·;la directa, viví;ssima i trepidant, amb tots els ingredients per captivar els lectors. Construida a partir de la seva dimissió;, el director d’un diari explicarà;, en el decurs de la novel·;la, els motius que l’han empè;s a prendre aquesta decisió;. Quin joc d’equilibris entre el poder i la polí;tica fa bascular el diari? Què; s’amaga darrere les seductores bambolines del mó;n del periodisme? La veritat sembla emmanillada per una xarxa de corrupció; i de silenci.
Xavier Bosch, periodista d’à;mplia trajectò;ria professional, ha estat director del diari Avui (2007-2008) i cap de programes de RAC1 (2000-2007), així; com creador i editor de formats radiofò;nics com Alguna Pregunta Mé;s, Cafè; Baviera i El mó;n a RAC1. A la televisió;, ha dirigit Un tomb per la vida i, juntament amb Antoni Bassas i Eduard Boet, Aquest any, cent! Actualment, presenta el programa À;gora a TV3.

Margarit triomfa en llengua anglesa

Proa — 2010-04-19
El poeta Joan Margarit comença a fer forat entre el públic anglès. A finals de març, just abans de Setmana Santa, va participar en un recital de poesia al Festival DLR Poetry Now de Dublín, juntament amb els poetes Anne Stevenson i Homero Aridjis.
El poeta Joan Margarit començ;a a fer forat entre el pú;blic anglè;s. A finals de març;, just abans de Setmana Santa, va participar en un recital de poesia al Festival DLR Poetry Now de Dublí;n, juntament amb els poetes Anne Stevenson i Homero Aridjis. Mé;s de 200 persones van assistir a aquest recital, despré;s de pagar 20€ a l’entrada . Entre els assistents, hi havia el Nobel Seamus Heaney.
Margarit va recitar alguns del poemes que s’inclouen a la seva celebrada antologia Tugs in the Fog , que recull 200 poemes del anys 1975 a 2005. Una institució; tan influent com l'English Poetry Society ha distingit aquesta antologia anglesa amb la “Poetry Book Society recommended translation”. La traductora Anna Crowe ja ha enllestit una nova traducció; de l'obra de Jioan Margarit que ja està; a punt de sortir al mercat: Strangely Happy, que conté;, complets, els poemes de Casa de Misericò;rdia i de Misteriosament feliç;.
El poeta Joan Margarit començ;a a ser conegut entre el pú;blic de poesia anglesa grà;cies a aquestes antologies i als seus recitals a Dublin i als de Stanza a St Andrews; Aldeburgh Festival, Festival del South Bank, o el Galbraith Festival. Tot plegat, el portarà; al fer el salt a Estats Units, despré;s d'haver estat convidat per la selecta universitat de Darmouth College, prop de Boston, per parlar de poesia i fer-hi un recital. Paral·;lelament, una editorial de Chicago publicarà; a la tardor la traducció; a l’anglè;s de les seves Noves cartes a un jove poeta.

Jaume Cabré, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Proa — 2010-04-08
L'escriptor Jaume Cabré (Barcelona, 1947) ha estat distingit amb el 42è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural.
L'autor d'obres com Les veus del Pamano </a>, La teranyina </a> , Senyoria, L'ombra de l'eunuc o Viatge d'hivern, Jaume Cabré;</a>, ha estat guardonat amb el quaranta-dosè; Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva fidelitat a la literatura catalana i al paí;s, segons s'ha anunciat a la seu d' Ò;mnium Cultural</a>. El jurat també; ha destacat la importà;ncia i l'exemplaritat de la seva tasca intel·;lectual, que ha contribuï;t a la vida cultural dels Paï;sos Catalans, així; com el rigor, la sobrietat i la projecció; internacional de la seva obra.
L'acte de lliurament del guardó; tindrà; lloc el dia 14 de juny al Palau de la Mú;sica Catalana.

Julià de Jòdar obté el Premi Carlemany 2009

Proa — 2009-12-19
Darrere l’acció de la novel·la, l’autor dibuixa un crítica a la societat catalana actual.
A travé;s de les vicissituds d’una parella catalana que viatja a Miami amb la intenció; d’ajudar una amiga, Julià; de Jò;dar fa una radiografia d’un mó;n en crisi i, sobretot, d’una societat catalana absolutament vulnerable davant d’una situació; que no comprè;n i que la sobrepassa. Es tracta, també;, del retrat d’una generació; que, sota una faç;ana d’integritat, havia pretè;s canviar el mó;n, sense prou valentia ni humilitat. La pastoral catalana dó;na una visió; del mó;n contemporani, d’una gran ambició; literà;ria. La novel·;la estableix un joc de miralls entre dues societats, encarades en un carreró; sense cap sortida clara, i de dues parelles de la generació; que va voler canviar el mó;n però; que no va gosar fer-ho. Ha existit el “somni català;”? Què; se n’ha fet? La pastoral catalana é;s el testimoni lú;cid d’una societat vulnerable, on gairebé; res no é;s el que sembla.