Història
Edicions Proa va néixer a Badalona, l’any 1928, de la mà de Josep Queralt i de Marcel·lí Antic, a suggeriment de Pompeu Fabra i sota la direcció literària de l’escriptor Josep Puig i Ferrater. Vist amb la perspectiva històrica que fa al cas, l’editorial es va estrenar en un moment de forta empenta cultural i va viure una primera etapa plena de dinamisme, fins a la Guerra Civil Espanyola. Aquesta primera etapa va ser important per l’esclat i la consolidació de la Biblioteca a tot vent, una esplèndida antologia de novel·la catalana i universal que va saber traslladar a la nostra llengua alguns dels autors i dels títols fonamentals de la gran novel·la europea i americana de la segona meitat del XIX i del primer terç del XX. D’aquesta primera tongada s’acostuma a destacar l’empenta de les traduccions russes d’Andreu Nin, les angleses de Josep Carner i, sobretot, l’oportunitat de fornir models narratius a una literatura que, com la catalana, no els havia desenvolupat gaire. Tot i això, i de bracet amb la Biblioteca a tot vent, cal apuntar la incorporació de La Mirada, l’any 1935, i altres col·leccions com Oreig, també de narrativa, El camí, d’estudis econòmics i socials, i Grumet, per a llibres infantils.
El gener de 1939, quan la Guerra Civil s’havia perdut per a la República i les tropes franquistes eren a punt d’entrar a Barcelona, Edicions Proa passà a l’exili i entrà en una precària roda de resistència plena de dificultats. Tot i això, i establerta a Perpinyà, aconseguí anar publicant fins a depassar el número 100 de la col·lecció més emblemàtica del seu segell, la Biblioteca a tot vent.
L’any 1964, després de quasi vint-i-cinc anys d’exili, Edicions Proa incorporà el seu fons i el seu nom dins d’Aymà. Societat Anònima Editora, presidida des de 1962 per Joan B. Cendrós. En aquesta nova etapa fou dirigida per l’escriptor sabadellenc Joan Oliver (Pere Quart, com a nom de poeta), que també feia poc temps, com la mateixa editorial, que havia tornat de l’exili.
Mecenes i home d’empresa, Joan B. Cendrós aplegà sota el segell d’Aymà, els fons i les històries editorials de Proa, Alcides, Óssa Menor i Quaderns de Teatre, i els va atorgar continuïtat fins el 1983 quan foren traspassats a Enciclopèdia Catalana. Fou així com la col·lecció més important de novel·la del segle XX, la Biblioteca a tot vent, va retornar de l’exili per anar de costat amb una altra col·lecció fonamental, Óssa Menor, de poesia, una de les més sòlides del panorama líric català contemporani: havia estat creada l’any 1949 per Josep Pedreira i s’havia estrenat amb el primer llibre de poemes de Salvador Espriu, Les cançons d’Ariadna.
L’any 1983, Edicions Proa va ser adquirida per Enciclopèdia Catalana i, dins del conjunt d’empreses editorials que conformen el grup i d’acord amb la seva essència històrica, assumí l’objectiu de la publicació d’obres literàries.
En els 20 anys que van de 1983 fins ara, i d’acord amb la seva trajectòria, Edicions Proa ha estat orientada, literàriament, per quatre directors literaris: Joan Carreras, Xavier Bru de Sala, Oriol Izquierdo i Isidor Cònsul. En tots quatre casos, els objectius han estat:
- Aconseguir que Proa sigui una editorial de referència dins del panorama literari català per tal que el seu present no desdigui de la noblesa del seu passat.
- Desenvolupar una estratègia editorial harmònica i global; és a dir, que es captingui com una editorial d’ombra generosa per donar cabuda a tots els gèneres literaris: la narrativa, sobretot, però també la poesia i el teatre, l’assaig i els estudis, els temes de debat i els llibres de viatge, les biografies i les memòries i la literatura de no ficció.
El gener de l’any 2007, Edicions Proa i el seu equip humà encetaven una nova etapa en entrar a formar part del nou Grup 62, propietat, a parts iguals dels grups Planeta i Enciclopèdia Catalana, i l’entitat financera “la Caixa”.